Silvestre

El teu ràpid i injust final ens ha deixat desconsolats i sense paraules per expressar el dolor de la teva partida. Que siguin la teva història i la teva veu les que parlin per nosaltres: Soc una gata sensible i misteriosa, un llop solitari que intenta oblidar un passat terrible. Em van abandonar i vaig haver de sobreviure al carrer, amb tots els seus perills, sempre exposada al maltractament. Un dia vaig tenir un accident, em van enxampar les cames i la cua. Vaig estar molts dies patint, sense que ningú m'ajudés, fins que un àngel va donar l'avís i van venir unes persones a rescatar-me. Va costar molt que em deixés atrapar, perquè el dolor era insuportable, em sentia molt feble i estava terroritzada. Arrossegava la cueta, la tenia com morta, i gairebé no podia caminar.Però un cop al refugi, tot va canviar. Em vaig adonar que em salvarien i no vaig oposar resistència quan em curaven, a canvi, només volia ajudar ... Perquè per primera vegada en molt temps, rebia amor, i no pals! Em van haver de tallar la cueta, i la fractura es va anar soldant, encara que no del tot. D'això fa ja molts mesos i m'he recuperat bé, però el record del meu sofriment encara em paralitza. Soc poruga, i em costa apropar-me a les persones, però m'encanta que em gratin el cap i em raspallin els cabells, i crido a la gent amb la poteta perquè em posin llauna. Espero l'oportunitat que mai vaig tenir de demostrar el meu amor incondicional. Espero que aparegui aviat una persona que es commogui en veure'm i m'ajudi a alliberar-me de les meves pors.