Bones! Soc la Carol i soc alimentadora en colònies de gats. Aquesta gent de Barcelona Gat i Gos em demana que us expliqui com vaig començar en aquest món i suposo que es podria dir que vaig començar obrint els ulls.
Sempre he estat vinculada al port de Barcelona i sempre m’han agradat els gats, poc sabia que aquestes dues peces acabarien encaixant i canviant-me la vida. En els meus anys mossos era normal veure gats de carrer, estaven fets pols, a la mercè de qualsevol boig, reproduint-se sense control i sense protecció de les institucions. Formaven part del paisatge i alhora eren invisibles, només unes poques “boges dels gats” es preocupaven per ells. Jo estava en aquest pla, que els veia i no els veia, fins que em vaig creuar amb la meva primera “mini colònia”. Eren quatre gats (literal) i vaig començar a alimentar-los perquè m’enxampava de pas. En aquest moment no sabia res del mètode CER ni de posar menjadores, simplement els portava llaunetes i ells m’esperaven cada matí.
Fins que un dia em vaig topar de cara amb la realitat. Em vaig trobar amb un peque de dies de vida tirat al sòl. Aquí estava arrossegant-se al sol i sota la mirada de les gavines.
D’un tub proper sortia un miol desesperat d’un altre gatet. Vaig recollir al peque, vaig treure al germanet i em vaig posar a buscar per si hi havia més i el que vaig trobar va ser a la seva mare morta. Era una gata jove (menys d’un any) i aquesta era la seva primera ventrada.
No podia passar de llarg, havia de salvar-los per pena i per fer una cosa bona per la seva mare morta a la qual havia estat alimentant durant mesos. Per sort anys enrere una tercera persona m’havia demanat que fes una foto i que l’enviés per SMS a algú d’una protectora (al seu mòbil no podia i no hi havia “guasap“. Sóc més vella que una muntanya, si). Com a bona Diògenes de les dades conservava el SMS i així va ser com vaig contactar amb Barcelona Gat i Gos. Els vaig portar els nadons i la cosa no hauria passat d’aquí si no m’haguessin sortit més gatets (4) ala mini colònia. En aquest cas eren de l’àvia dels nens que havia rescatat amb anterioritat.
Aquesta última gata, ara de nom Aya, està feliçment adoptada igual que els seus fills i m’encanta veure-la a l’Instagram vivint com una marquesa.
D’aquesta manera em vaig convertir en els ulls de la protectora dins el Port. Però això t’atrapa i cada vegada t’involucres més. Un bon alimentador que es preocupi dels seus gats farà el possible per esterilitzar-los i mantenir-los sans. I si tens la sort de trobar una bona protectora (com és el meu cas) la col·laboració s’anirà estrenyent amb el temps. Finalment acabes ajudant en les captures perquè hi ha gats que només surten amb tu o només confien en tu. Els alimentadors establim un vincle i som els que més els coneixem, per això sabem si han perdut pes, si estan apàtics, si tenen calbes, ferides, etc. I així va ser com van acabar deixant-me un remolc per la meva bici i donant-me accés a gàbies trampa.
També els he acompanyat a capturar i he visitat les seves colònies i el seu refugi. A més, em proporcionen pinso i llaunes (aprofito per agrair als teamers, les donacions, los que compráis en la paradeta, etc. Sense vosaltres no seria possible).
D’això ja fa uns anyets i en tot aquest temps m’han sortit més colònies entre heretades i descobertes. Per exemple, vaig heretar una d’un senyor gran que es va posar malalt, anava a ser per un temps, però vaig acabar anant uns cops per setmana (aquesta la compartia amb un altre alimentador). També vaig descobrir diverses colònies, més que res perquè quan obres els ulls comences a veure gats per tot arreu, es va acabar la ceguesa selectiva. Hi ha qui va per un bosc i no veu ni un arbre, però els fotògrafs de natura (un altre dels meus hobbies) veiem ocells, nius, insectes, etc. I amb aquesta nova supervisió la veritat és que el món es gaudeix més i té més colorit.
També et trobes amb més ensurts en forma de gatets lactants i gats malalts i en aquest punt reconec que no podria salvar a tants si no fos per la protectora. Però val la pena. De vegades hi ha finals tristos perquè la naturalesa és sàvia i bella, però també pot ser cruel. També hi ha finals feliços (la majoria) i això és el que t’anima, això i que estableixes vincles amb les teves colònies i no pots passar d’ells o deixar-los.
Espero que no se us hagi fet llarg i us convido a participar i formar part d’aquest gran projecte. No pots canviar el món, però pots millorar la teva petita parcel·la.
També us convido a gaudir de les històries felines d’aquesta pàgina, per exemple, la de Madar, un malote que pertanyia a una de les meves colònies i que està en acollida per l’Associació.
Un petó d’una boja dels gats molt orgullosa de ser-ho.