Els nostres gats en adopció

Lilla és una gateta encantadora a qui li encanta jugar! Es porta molt bé amb altres gatets i quan ja està esgotada de tant de joc, et demana mimitos. Té un quist a una vèrtebra de la zona lumbar i això afecta el seu sistema neurològic per això no té molta sensibilitat a la poteta, cosa que provoca que no coordini bé en caminar, però corre que se les pela!!!! L'hem portat a rehabilitació al CRAR, el primer centre especialitat en rehabilitació i fisioteràpia veterinària a Barcelona i està molt millor. La vols conèixer?

Holi, em dic Ninfa i sóc petiteta com una fada! Crec que he de ser màgica perquè sóc negreta amb la panxa blanca, no n'hi ha gaires com jo! Vaig arribar al refugi de ben petiteta amb el meu germà Dicky, ell és més tímid que jo però no m'agradaria anar-me'n adoptada sense ell… l’estimo molt! Jo sóc una mica entremaliada, m'encanta jugar amb el plumero, demanar llauna i fer saltets. També m'agrada que em donis carinyos i cridar-te amb miaaaaaus a tota hora.

Hola, jo sóc en Dicky! Un gatet atigrat de pocs mesos d'edat que vaig arribar amb la meva germana Ninfa al refugi sent molt petits. La meva germana és una gran mioladora i jo sóc una mica més tímid i encara no em refio dels humans, però estic segur que en una llar podré treure tots els meus encants! Necessito algú que entengui els meus temps i que vulgui donar una oportunitat a un gatet tímid com jo… també mereixem trobar una llar per sempre! M'encantaria ser adoptat amb la meva germana Ninfa, junts fem un tàndem molt bonic, perquè tot el que jo tinc de tímid, ho té ella de desvergonyida!

Som el Croscat i l'Ainet, els germans que van adoptar la Taga. El Croscat es mor de ganes per una carícia, encara que primer observa la situació i després decideix anar apropant-se d'una manera molt curiosa, fins que arriba el contacte de la mà i ho veus que gaudeix. Tant el Croscat com l'Ainet van arribar el 30 de maig rescatats d'un contenidor ple de ferralla. Gairebé no havien vist la llum, ni persones, per això tenen un punt de desconfiança, fins que coneixen. Ainet és més reservada que Croscat i necessitarà una família pacient i amb ganes d'avançar junts en l'adaptació i la convivència amb ella.

Som Croscat i Ainet, els germans que van adoptar Taga. Croscat es mor de ganes per una carícia, encara que primer observa la situació i després decideix anar apropant-se d'una manera molt curiosa, fins que arriba el contacte de la mà i ho veus que gaudeix. Tant Croscat com Ainet van arribar el 30 de maig rescatats d'un contenidor ple de ferralla. Gairebé no havien vist la llum, ni persones, per això tenen un punt de desconfiança, fins que coneixen. Ainet és més reservada que Croscat i necessitarà una família pacient i amb ganes d'avançar junts en l'adaptació i la convivència amb ella.

Sóc la Nabiu una gateta negra amb taques blanquetes, una al pit i l'altra a la panxeta. Vaig néixer en un contenidor de ferralla amb els meus 4 germans i l'únic contacte que teníem amb l'exterior era un forat petit pel qual entrava una mica de llum i aire. No sortíem a l'exterior perquè érem petits. Quan els humans ens van rescatar va ser tot un descobriment el món que hi havia fora. Jo però em vaig aferrar sempre a la meva mami , la Bauma, ens netejem, juguem i dormim juntes. No puc imaginar una vida sense ella. Ens estimem molt i volem una família que ens estimi a totes dues. Sóc molt molt tímida però amb paciència acabo confiant i sóc un amoret. No m'agraden les presses per això demano paciència. La Bauma la meva mare és més sociable que jo.

Hola, sóc la Bauma:) Sóc una atigradeta afectuosa i una madrassa amb una història increïble. Vaig tenir els meus bebés en un contenidor industrial ple de material que va resultar ser inflamable i en intentar obrir-lo per rescatar-nos, es va incendiar. Van pensar que no sobreviuríem però estem sans i estalvis tots. Els voluntaris ho van donar tot per salvar-nos i ara busco una llar on m’estimin i em cuidin tota la vida. El que més m'agrada és demanar mimos amb coquitos i ser encantadora. Em vols conèixer?

Maruna és una gateta preciosa que ha de tenir entre 10-12 anys i que tota la seva vida ha viscut en una colònia, sempre ha estat una gateta força sociable, però en els darrers anys s'ha tornat molt afectuosa i sembla que estigui demanant una jubilació digna on tingui la protecció i la calor d'una llar i moltes llaunes bones només per a ella, que li encanten. Maruna és una gata que estaria millor sola però que podria tolerar un altre gat i acceptar-ho amb el temps, sempre que es faci una correcta adaptació. Té moments en què pot estar molt de temps als teus braços, però també la vida fora li han ensenyat que la distància és seguretat i assenya altres moments en què vol estar tranquil·la com qualsevol gat. En general és una gata tranquil·la a la qual et guanyes amb una bona llauna i després et donarà les gràcies amb un ronc.

Holi, sóc el Ses. El germà més terratrèmol dels 4 blanquets. La cosa que més m'agrada al món és jugar! Els de Barcelona Gat i Gos em van rescatar amb els meus germans Koki, Moi i Maia fa uns mesos i la veritat, és que som uns supervivents. Arribem molt malits, fins i tot van pensar que no ho aconseguiríem… Però ara estem grandots, guapos i sanissim! A la casa d'acollida on som, estan molt entretinguts amb nosaltres, som unes bestioles juganeres que no parem de fer saltets i mossegar-nos les orelletes els uns als altres. Jo sóc l'únic que no té ullets de ós rentador i per això em diferencien fàcil, encara que sóc igual d'afectuós i maco que la resta!

Holi, sóc el Koki. Sóc un gatet amb ulls de ós rentador i caràcter bonàs. Els de Barcelona Gat i Gos em van rescatar amb els meus germans Koki, Moi i Ses fa uns mesos i la veritat, és que som uns supervivents. Vam arribar molt malalts i fins i tot van pensar que no ho aconseguiríem… Però ara estem grandots, guapos i sanissim! A la casa d'acollida on som, estan molt entretinguts amb nosaltres, som unes bestioles juganeres que no parem de fer saltets i mossegar-nos les orelletes els uns als altres.

Hola! Sóc el Quitín! La meva història és com la de molts gatets que arriben a aquest món perquè hi ha persones que encara no esterilitzen o simplement quan els seus gats entren en zel els abandonen. Em van recollir amb els meus germans, una altra ventrada de gatets més grans i les nostres mares. Una persona meravellosa em va portar fins aquí i ara a Barcelona Gat i Gos tinc l'oportunitat de trobar una casa amb la Lena, la meva companya d'acollida. Sóc un bonàs, només vull jugar, menjar batega i dormir amb tu. Voleu ser la nostra família?❤️

NO ADOPCIÓ INDIVIDUAL, LLEGIR COMPLET. Em dic Lena i sóc una gateta cotó:)vaig arribar sense cap dels meus germans i em van trobar sola al carrer. A casa d'acollida he après a jugar ia socialitzar amb més gats que m'han ensenyat tot el que he de saber per anar-me'n a una llar definitiva. Sóc molt activa, ronc i m'agrada dormir amb tu, necessito anar a una casa on hi hagi un gatet jove amb qui poder jugar per sempre. Em vols conèixer?

Hola, sóc Mikan, que significa “mandarina” a Japonès, pel meu cabell taronja color mandarina! Sóc una carey preciosa i súper especial a la que li agradaria anar adoptada amb el meu germà Shiro ja que ens estimem molt i sempre dormim juntets. Al principi era molt tímida però a poc a poc vaig aprenent a confiar i ja deixo que m'acaronin i Fins m'agrada! Sóc tranquil·la i afectuosa quan et conec i busco una família que em vulgui per a tota la vida. Em vols conèixer?

Hola, sóc el Shiro! El meu nom significa “blanc” en japonès. Vaig arribar al refugi sent molt petitó amb els meus germans Kuro, Mikan i Moka. Sóc un bonàs, que encara que puc semblar tímid al principi, de seguida em desfaig en croquetes quan m'acarones. M'agradaria anar-me'n adoptat amb un dels meus germà o una llar on ja visqui un altre gatet jove com jo per poder jugar sempre.

Sóc un noi de carrer, extravertit, simpàtic i una mica pocavergonya. Vinc d'una colònia controlada, on vivia molt bé fins que em van sortir unes clapes molt lletges a la pell i els meus cuidadors, que m'estimen molt, van avisar Barcelona Gat i Gos perquè em portessin al veterinari. Va resultar ser una al·lèrgia força baralla que requeria tractament. I aquí sóc, al refugi. No m'ha traumatitzat per res perdre la meva llibertat, de fet, estic sempre alegre corretejant per l'habitació i seguint les voluntàries que ens donen llauna... dues vegades al dia! Això és un luxe, jo sóc molt coixí i arraso amb tot. Crec que ja ha arribat el moment de viure a una llar. Em vols conèixer?

Soc un jovenet molt actiu i al principi tímid, però quan sé que puc confiar, em desfaig en ronroneixos i croquetes. M'encanta jugar, córrer i menjar llauneta. Necessitaré un company de jocs o anar-me'n al costat d'algun dels meus companys del refugi. Vens a conèixer-me?

Hola col·leguis! Sóc el Popeye, encara que no m'agraden els espinacs... jeje! Vaig arribar de ben petit al refugi on de seguida em van agafar afecte perquè no parava de miolar demanant atenció. Al principi no deixava que ningú se m'acostés... no sabia si podria fiar-me dels humans, però ara, gràcies a l'afecte de les voluntàries, sóc un trosset de pastís que no para de fer la croqueta i buscar moixaines! Els hi va costar que m'obrís a les carícies, així que a la meva nova llar hauran de tenir paciència fins que agafi confiança. Sóc un terratrèmol a qui li encanta jugar i necessito companyia d'algun altre gatet per ser realment feliç. Busco una família per sempre que vulgui compartir la seva vida amb un gatet simpàtic, divertit, pocavergonya i superafectuós com jo.

Hola, sóc en Marvin. Al costat de la meva amiga inseparable Quima ens passem els dies divertint-nos a la casa d'acollida en espera de trobar la nostra llar definitiva. Al principi sóc una mica tímid però a qui agafo confiança no paro de ronroneixar i demanar mimos. A més sóc tot un xerraire! Vull que m'adoptin amb la Quima perquè l’estimo un munt i no vull viure sense ella. Em vols conèixer?

Hola! Em dic Quima i sóc una gateta atigrada encantadora. Al costat del meu amic Marvin ens passem el dia jugant. Sóc una mica terratrèmol i no paro de jugar, també m'agrada que m'acaronin encara que al principi puc ser una mica tímida. A la que començo a confiar sóc tot ronroneixos! Com que m'he fet molt amiga del Marvin, espero que ens adoptin junts, no m'agradaria separar-me'n. Em vols conèixer?

Hola estimats! Sóc la Luna, una gateta sènior que ha viscut mooooltes coses. A part de ser una preciosa tricolor blanqueta, sóc súper afectuosa (tant, que ronroneixo fins i tot només intuir que em faràs cas). Encara que no saben amb exactitud la meva edat perquè vivia al carrer, als voltants d'una empresa on em cuidaven i alimentaven, creuen que sóc gran, així que busco un ésser humà amb un cor enorme que vulgui donar-me una jubilació daurada a una llar per fi. A canvi prometo omplir d'amor, alegria i mimos cada un dels dies que compartim. Sóc la companyia perfecta si el teu pla ideal de diumenge es sofà, peli i manta! Em vols conèixer?

Hola! Sóc el Subti! Tota la meva vida he estat un gat "de colònia", el que es coneix com a "gat del carrer". A la meva colònia jo estava molt bé, em cuidaven i estimaven molt, però per coses del destí i la mala sort, un dia em vaig posar malalt i amb mal de boca. Vaig començar a fer moltes baves, menjava menys i amb més dificultat, i com a conseqüència em vaig anar aprimant i debilitant-me. No vaig posar fàcil que aconseguissin agafar-me per ajudar-me, però aquesta gent de l'Associació he de dir que són molt obstinats i no van deixar d'intentar-ho fins a aconseguir-ho.Un cop em va veure el veterinari, es va sorprendre que pogués seguir menjant, per poc que fos: Tenia una estomatitis que provocava que tingués tota la boca completament nafrada, i les lesions s'estenien fins a la gola. A conseqüència, tenia l'esòfag tancat gairebé del tot, de manera que es dificultava l'entrada de l'aliment. Era un dels casos més extrems que havien vist mai, i sincerament, no sabien si anava a tirar endavant.Però com soc un gatet molt lluitador, vaig posar tot el que estava a les meves urpes per millorar, i a poc a poc, amb el tractament i les cures adequades, vaig anar millorant. Com a part del tractament, van haver de retirar-me totes les dents, ja que em provocaven i empitjoraven la infecció. Des que era a la colònia, també tenia un ullet que em plorava molt. Després de diverses proves i tractaments, van descobrir que tenia el conducte lacrimal obstruït. L'única solució és una operació molt complicada. Com a mi el problema de l'ull no em dona cap molèstia, només és una pega estètica, al meu cas concret és millor no operar.Tot això ve a conseqüència d'haver passat un virus bastant comú en gats, que es diu Calicivirus. A mi m'ha deixat aquestes seqüeles, però no us heu de preocupar, perquè jo faig vida normal!Ara ja estic preparat per anar-me'n a una casa. Soc un gat molt bo, m'encanta que em raspallin i em gratin la barbeta, però si no et conec, em costa demostrar l'afectuós que soc. Créixer al carrer té aquestes conseqüències ... Però si tu tens paciència, jo et demostraré que val la pena l'esforç i l'espera.Vols formar part de la meva vida? Jo vull formar part de la teva.