Les Nostres Estrelles al Cel

La Lluna és una gateta encantadora que actualment gaudeix de la calor d'una llar d'acolliment. Amb el seu bell pelatge tricolor blanc, aquesta dolça gateta sènior irradia afecte i sempre està llesta per a roncar en veure't. Encara que no coneixem la seva edat exacta, és una gata major i pateix malaltia renal crònica, per la qual cosa està a la recerca d'una llar on pugui gaudir de la seva merescuda jubilació. A canvi de brindar-li un espai tranquil i amorós, segur que rebràs una gran dosi d'amor, alegria i manyagues. Lluna és la companya perfecta per a aquests dies de sofà, pel·lícules i mantes! A més, és molt sociable i s'emporta sense problemes amb altres gats.

Diuen que els miracles existeixen. Nosaltres no creiem en ells, en el que sí que creiem és en persones extraordinàries que aconsegueixen que passin coses que creiem impossibles. I res no ens fa més feliços que anunciar-vos una adopció miraculosa. El Mel i la Senda, dos dels nostres gats sènior amb patologies complicades, han trobat una llar on se'ls estimarà i se'ls cuidarà, i als que recolzarem en el que necessitin. El Mel va arribar al refugi per problemes de salut i no podia continuar vivint a la seva colònia, encara que allà li cuidés algú molt especial... Un cop al refugi el vam ubicar a una sala on rebia totes les cures del món i on estava solet, per tenir més tranquil·litat. Però un dia va arribar la Senda, perquè la seva casa d'acollida es va haver de mudar i ella també necessitava un lloc tranquil on viure. I a aquesta sala, vam descobrir que el Mel i la Senda eren la parella perfecta. La Senda va poder treure el seu costat més eixerit, ja que Mel era més tranquil que el gat amb qui ella havia conviscut. Dormen junts, i es complementen a la perfecció. Al refugi se'ls coneix com "La Parelleta". Els seus adoptants són una parella meravellosa que cuidaven de la colònia del Mel, i allà va néixer el vincle, l'han vist créixer. Quan la parella rebia notícies del Mel li deien: "Mel, espera que puguem tenir temps i vindràs a casa amb la teva amiga." I aquell anhelat dia ha arribat. Per fi tindran una llar calenta i meravellosa on els cuidaran amb tot l'amor del món. Nosaltres només podem donar les GRÀCIES des de l'emoció. I volem compartir amb vosaltres aquesta notícia plena d'esperança i d'amor. I de nou, gràcies Conchita i Josep per fer-los aquest regal meravellós.

Hola, sóc la Bauma:) Sóc una atigradeta afectuosa i una madrassa amb una història increïble. Vaig tenir els meus bebés en un contenidor industrial ple de material que va resultar ser inflamable i en intentar obrir-lo per rescatar-nos, es va incendiar. Van pensar que no sobreviuríem però estem sans i estalvis tots. Els voluntaris ho van donar tot per salvar-nos i ara busco una llar on m’estimin i em cuidin tota la vida. El que més m'agrada és demanar mimos amb coquitos i ser encantadora. Em vols conèixer?

Hola, jo sóc en Ross. Amb la meva germana Rachel, vam formar el duet de Rachel i Ross (Si, com els de Friends!) Vam arribar sent una camada de 4 al refugi quan érem molt petitets, però dos dels nostres germanets van morir i ara només quedem nosaltres dos… la Rachel és més confiada que jo, jo encara no confio gaire en els humans, però estic segur que amb temps i sobretot amb afecte, aconseguiré ser un gatet encantador. Necessito trobar un humà que em vulgui donar espai, que entengui els meus temps i que tingui paciència. A canvi, prometo ser el seu amic durant molt de temps.

Hola, sóc el Lee i aquesta és la meva història: Vivia feliç als voltants d'una empresa amb la meva amiga Rodi on tenia molts amics que cada dia em donaven menjar. Un dia, la Rodi, va morir i poc després jo em vaig posar molt malalt. Els/les voluntaris/es de Barcelona Gat i Gos van haver de treure'm de la colònia per donar-me tractament veterinari i al final em van enuclejar un dels ullets. Encara que em van tornar a la colònia, poc després el meu altre ullet també es va posar malalt i m'ho van haver de treure. Ara estic completament cec i per evitar que pateixi acidents, m'he quedat a viure al refugi on no em manca de res. Menjar, raspallats, una habitació pròpia i fins i tot he descobert que m'agraden els mimos! Si és que al final, resultarà que els humans no estan tan malament… Com que el meu cas és una mica especial i els voluntaris necessiten ajuda per poder pagar les meves cures, espero que algú vulgui ser la meva fada madrina i m'apadrini (encara que si m'adoptessin ja seria increïble!) Vols donar-me un cop de poteta?

Maruna és una gateta preciosa que ha de tenir entre 10-12 anys i que tota la seva vida ha viscut en una colònia, sempre ha estat una gateta força sociable, però en els darrers anys s'ha tornat molt afectuosa i sembla que estigui demanant una jubilació digna on tingui la protecció i la calor d'una llar i moltes llaunes bones només per a ella, que li encanten. Maruna és una gata que estaria millor sola però que podria tolerar un altre gat i acceptar-ho amb el temps, sempre que es faci una correcta adaptació. Té moments en què pot estar molt de temps als teus braços, però també la vida fora li han ensenyat que la distància és seguretat i assenya altres moments en què vol estar tranquil·la com qualsevol gat. En general és una gata tranquil·la a la qual et guanyes amb una bona llauna i després et donarà les gràcies amb un ronc.

Fa uns dies ens vam acomiadar de tu, Manchita🤎🌈 Vas tenir una vida llarga, potser massa llarga al carrer i massa curta coneixent l'amor de casa. Però ho vas conèixer. El vas conèixer gràcies a Carla, que en veure la teva mirada va voler donar-te per fi la calor de la família i un lloc on retirar-te els teus últims dies, ple de manyagues i afecte. Manchita, la teva és una partida dolça i amarga alhora, perquè encara que ens vam posar molt feliços quan et van adoptar, ens hauria encantat que poguéssiu haver gaudit més temps l'una de l'altra. Tot i així, infinites gràcies a la Carla ia totes les persones que adopten veritablement des del cor. Que adopten per i per a ells i no per omplir un buit o satisfer el seu propi ego. Que adopten de manera incondicional, sense importar-ne el color, l'edat, el caràcter. Entenent que des del respecte mutu neix l'autèntic amor. La Carla li va donar els dos darrers mesos d'aquest amor a Manchita i no podem estar més agraïdes. Vola alt petita, tant de bo vives per sempre feliç més enllà de l'arc de Sant Martí.🌈

Fins sempre Madar🌈⭐ Avui diem adéu noi d'ulls clars, profundament felins. Eres de naturalesa salvatge i lliure però t'has anat sent suau, i quina sort… quina sort que arribessis al Refugi i amb el temps t'agradessin les persones. Recordo com si fos ahir, quan de sobte una voluntària va poder tocar-te, i arran d'aquell dia, ens regalaves els teus broquets a totes. Després de més de tres anys semblava que ens donessis les gràcies a la teva manera. I per a nosaltres semblava un regal d'aquells que fa tanta il·lusió obrir. Preferies conviure amb els nadons que amb els adults, perquè per a capçal ja hi eres tu. Els teus compis cadells et trobaran a faltar. Igual que totes les persones que mai et van conèixer. Se'ns cauen les paraules a terra si es tracta de recordar-te. Avui qualsevol homenatge ens sap a poc. Ens deixes un rastre de llum preciós a tots, estimat Madar. Quantes coses ens has ensenyat! I ara que ja descanses, promet-nos que correràs lliure per allà dalt i demanaràs totes les llaunes de salmó i pollastre que et semblin. Ara ja no hi ha límits volgut Madar. Ets infinit 🌈✨💚 Gràcies a tots els voluntaris que en van tenir cura en el seu pas per la Terra♥ i gràcies a @anilla_bcn pel text✨

Fa uns dies ens vam acomiadar de tu, Baguira. Ens acomiadem de la teva manera tan especial de saludar-nos quan entràvem a la teva habitació. Dels teus miaus tan característics. Dels teus bufons incansables i les teves mossegades als turmells. Ens acomiadem del teu cabell negre atzabeja i els teus ullets brillants i cecs. Que bonic és, que malgrat no veure el món, sapiguessis donar amor a totes les persones que van cuidar de tu durant la teva vida. I és que amb tu es demostra que allò important és invisible als ulls. Ens vam quedar amb la sensació d'haver pogut brindar-te el més semblant a una llar aquest darrer any al refugi. I t'admirem per haver estat capaç de viure tota la vida al carrer i arribar a la vellesa amb tant d'amor que donar. Ens acomiadem de tu, amiguet Bagui, tristos però amb esperança que allà on vas no passaràs fred i podràs tornar a veure el món des del cel. Ara vius eternament bonic, bon viatge✨. Gràcies als voluntaris que han cuidat d'ell en la seva estada a Barcelona Gat i Gos i gràcies en especial a l'Eloi, l'Álvaro i en Jorge per haver-ne cuidat durant els anys anteriors, alimentant-lo i vigilant que no li passés res. Heu estat els seus àngels de la guarda i segur que ara ell us torna el favor🖤.

Ahir ens vam acomiadar de tu, estimada Juanola. 🌈💔 Després de 10 anys amb nosaltres, has emprès el viatge al cel dels gatets. Tots ens fan mal quan se'n van, però amb tu ens sentim una mica més buides que de costum. La nostra bruixeta negra, com podia albergar un cor tan gran un cos tan petitó? Has estat un exemple de valentia, força i ganes de viure constant. Els teus ullets tristos de veure com els teus amics anaven partint un a un, fins que Yoppy se'n va anar i una mica de tu se'n va anar amb ell. Teníem la sensació que el trobaves a faltar, que buscaves arraulir-te amb ell al seu llitet i robar-li la llauna. I des de llavors hi ha una part de tu que es va anar apagant a poc a poc. Juanola, hem patit amb tu les teves pujades i baixades, però valia tant la pena quan entràvem a l'habitació i començaves a fer saltets de felicitat. I quan ronques teves en curar-te les heredites. O fins i tot quan no volies saber res de nosaltres i ens donaves l'esquena… ¡Eres una gata tan única! Però al final la teva hora va arribar. I la sensació és estranya perquè tot i estar molt tristos, hi ha una part de nosaltres que pensa que estaràs bé, que ja no hi ha més dolor i que allà on has anat t'has reunit per fi amb el teu inseparable Yoppy. I estem segurs que passar-te l'eternitat arraulida amb ell al seu iglú és el millor final que podies tenir, Juanoleta. Gràcies per ensenyar-nos tant.♥ Tornada alt bruixeta!✨ Gràcies a tots els voluntaris que n'han cuidat tots aquests anys, i als seus padrins. Juanola es va havent estat increïblement estimada♥.

BUEN VIAJE BETA🌈✨ Hace unos días nos tuvimos que despedir de ti, Beta. Llegaste al refugio hace unos años porqué aunque eras feral, tus problemas de piel crónicos te lo ponían muy difícil en la calle. Todo este tiempo, aún sin poder acercarnos a ti, te hemos querido y cuidado lo mejor que hemos sabido. Y es que, tenias esa mirada “corazón”, de esas que cautivan al instante, las que poseen los buenos por dentro, los de alma pura…porque, ¿Quién dice que los ferales no lo sois? Siempre has sido más de escondite que “de escaparate” pero desde las alturas del rascador te encantaba disfrutar del sol. Eras preciosa con tus imperfecciones, compañera leal de tus semejantes. Y cuando casi pensábamos que te podríamos acariciar… Cruzaste el arcoíris🌈. Ya eres libre, Beta. Todo lo libre que aquí no pudiste ser, por tus problemas de salud. Ojalá sepas que te quisimos mucho, que lo hicimos lo mejor que pudimos, respetándote, cuidándote. Siempre estarás en nuestro corazón.♥️ Vuela alto, amiguita. Gracias a tod@s l@s voluntari@s y a sus padrin@s por todo lo que habéis hecho por ella estos años.💕🙏🏻 Y gracias a @anilla_bcn por el texto✨

Adiós Naranjito🌈🧡 Hace unos días emprendiste tu viaje al cielo de los felinos. Lo hiciste en silencio pero con la fortaleza que te ha caracterizado siempre. ¿Cómo un cuerpo tan pequeño puede albergar tanta fuerza? Te aferraste a la vida hasta el último momento, y te bastaba con tu platito de lata diario y tus dosis de cariño. Siempre recordaremos el sonido de tu ronroneo. Tu manera de hacer coquitos. Como nos cogías la mano con la patita cuando considerabas que no tenías suficientes mimos. Tu orejita única pero preciosa. Como sacabas la cabecita de tu iglú. Tus ojitos brillantes. Tu alma inigualable. Te quisimos Naranjito. Ojalá hayamos sido un poco hogar para tí, ojalá hayamos sido un poco familia. Cuida de los nuestros en el arcoiris, ahora vives para siempre.🌈 Gracias a tod@s l@s voluntari@s que día tras día cuidaron a Naranjito y gracias a Alba, su madrina, por tenerle en un lugar especial dentro de su corazón.♥️ Buen viaje, bonito.🧡

🌈 💔 Adiós Calcetines. ¡Qué duro es saber que ya no estás! Nos ha dejado la tristeza en los ojos y la pena a flor de piel. Eras un abuelito dotado de largos bigotes blancos, mirada sincera y cariñoso a raudales. Tu aura preciosamente felina, capaz de embelesar a todo corazón humano que pasara por tu lado. No había voluntaria que no tuviera una foto contigo subido en los hombros, ¡Cómo te gustaban los abrazos! Eras tan simpático, buenazo y valiente. Amigo de todos, humanos y peludos. El mejor anfitrión. Si el amor tuviera forma de gato, sin duda te dibujaríamos a ti. Siempre recordamos aquel día, cuando aún vivías en el refugio, que vinieron Laura y Nassim y junto con otro gatito llamado Connor, competíais para ser los elegidos haciendo croquetas y desplegando todos vuestros encantos. Tanto es así, que te metiste en el bolso de uno de ellos… ¡Listo para irte! Y así fue como tu suerte llegó. Te fuiste con una bonita familia y un compañero felino llamado Pino, con los que fuiste muy muuuuuy feliz hasta tu último día. Siempre pegado a Laura y alegrando el día a Nassim. Te extrañarán y te extrañaremos muchísimo, tanto como te queríamos. No te mereces menos, pequeño Calce. Reparte alegría y bondad por ahí arriba.✨ Aquí nos quedamos con lo aprendido y agradeciendo que te cruzaras en nuestro camino.♥️ Gracias a Laura, Nassim y Pino por darle una oportunidad aquel día en el refugio y por quererlo tantísimo todos estos años. Mucho ánimo a los tres.♥️🙏🏻 Gracias @anilla_bcn por el texto✒️

BUEN VIAJE PRIMO 🌈 💔 Tenemos mucho que aprender de los gatos como espécie. Teníamos mucho que aprender de Primo, nuestro Primete. Siempre es dificil despedirse de los valientes, de los que se agarran a la vida con uñas y dientes, de los que por sus circunstancias, se vuelven luchadores por supervivencia. Y aún asi, entre las uñas y los dientes, encuentran ratito para enseñarte la barriga y mostrarte que, aunque la vida les ha jodido bien, siguen confiando en ti como humano. Si encontraramos las palabras adecuadas, para ti, Primo, seguramente serían algo parecido a un GRACIAS. Gracias por confiar en nosotr@s pese a todo. Por dejarte cuidar en tus últimas batallas. Gracias por, de alguna manera, haberte cruzado en nuestras vidas, dejándonos compartir contigo esos ratitos de ternura y amor. Era mirarte a la carita y se nos dibujaba una sonrisa, de esas que se apellidan entrañables, de esas que abrazan el alma y quisieras guardar siempre. Primito, nuestro Punky tan fuerte, y tan frágil a la vez. Te conocimos y te quisimos en todas tus versiones. Las recordaremos todas, pero sin duda nos quedaremos con lo que nos has enseñado en este tiempo que nos ha sabido a poco. Eres un ejemplo de resiliencia y valor. Ahora ya puedes dejar de luchar, ahora ya puedes vivir en paz para siempre. Vuela alto ternurita. Gracias por dejarnos tanta luz en la Tierra✨ ♥️ Gracias a tod@s l@s voluntari@s y todas las personas que se han cruzado en la vida de Primo estos 13 años para hacerle bien.♥️

Vas ser rescatat sense fer soroll, com aquells que necessiten escapar. Havien marcat el teu destí per ser d'aquells que anomenen difícils, agressius. Els que semblen no merèixer. I és que de vegades per desgràcia, la vostra vida depèn de qui no concedeix oportunitats. Però tú, tú vas caure en bones mans i et vam obir les nostres portes sense prejudicis i amb amor. Oliver, el nostre grandote i "buenazo" Oli. En aquest cos no podia cabre res més que no fos el teu enorme cor. Que poc sabien de paciència els que et van deixar. No negarem que tenies el teu caràcter, les teves maneres de fer-te entendre, de marcar límits, però perquè això ha ser ser dolent? Tot i així sempre buscaves carinyo com el que més, i el donaves també sense parar, tant a les voluntàries com a la resta dels teus compis d'habitació. Et vam estimar molt. Sempre amb el teu pas lent observant-nos. Ens costava creure que alberguèssis en tu algun tipus de maldat. Protector i professor de la resta, àngel de paciència infinita. Els més petits buscaven en tu refugi i saviesa. Qui es podia imaginar que tú, tindries tanta tolerància i adaptació amb ells. Al final en aquesta habitació va ser on millor et vas sentir. Quina sort vam tenir - humans i felins - de conèixer-te. Totes aquestes paraules sonen a comiat, i ho és, més ens pesi i vulguem negar-nos-ho. Avui t'acomiadem, Oli. Avui t'has anat sigil·losament, com quan t'escapaves de l'habitació sense que ens n'adonéssim. Avui has deixat un buit, com només el deixen els éssers únics. Tant de bo hagis estat feliç aquí, tant com nosaltres amb tu. Descansa grandullón, i cuida tots els nostres que corren lliures allà dalt i aquí baix. El Twist et seguirà buscant per acurrucar-se al sofà amb tu cada dia i nosaltres et seguirem sentint al nostre costat amb els teus coquitos de grandot i les teves croquetes peludetes. Diuen que vas triar el refugi com la teva llar, però en realitat, el refugi era més llar perquè hi eres tú. Bon viatge, Oliver.

Gracias a Víctor y família ( @meccus ) por tanto amor y por las palabras tan de corazón que le habéis dedicado a vuestro mejor amigo. Desde Barcelona Gat i Gos os transmitimos toda la fuerza del mundo♥️. ¡Vuela alto, compañero!✨

“Se’ns ha marxat un àngel. Cabreta ha tornat d’on va venir, del cel d’on ens envien a les ànimes pures. Negra com era, Il•luminava amb llum blanca a tots que l’estimaven. I erem molts que l’estimavem. Mai tenia un mal gest per la bona gent. Era estimada per allà on passava. Omplia de pau i comfort els cors. Ella, els reconiexia els bons cors, la bona gent, i tant que ho feia. I se’ls estimava. Tal i com nosaltres l’hem estimat a ella. Avui ens hem despertat una mica mes sols. Avui ens hem despertat una mica mes tristos. Avui n’hi ha que no tenim consol. I que ens sentim tan sols i tan tristos. Unes humils paraules pel seu record. Tan humil com ella. Tan gran com ella. M’has honorat amb el teu amor. No dic res mes, tu ja ho saps tot. T’estimo. Gràcies.” ✨Escrito por Silvi a Cabreta.✨

?Panti va ser rescatada d'una empresa de químics en condicions horribles i va ser adoptada per la seva mare Mariana i hi ha viscut 4 anys de felicitat absoluta. Bon viatge preciosa?

Ansu, abans el nostre Cesc.. cor bondadós.. tímid conqueridor.. la nostra pantereta més elegant… Avui ens toca acomiadar-nos de tu? Vas ser un cas d'aquells que solen anomenar de miracle... d'aquells pels quals val la pena creure en l'ésser humà. Feia anys que eres al refugi, i eres dels que es deixava veure poc…amb distància i darrere el vidre, podíem observar com n'eres de tendre amb els teus companys i la preciositat en què t'estaves convertint. Vas veure a molts marxar a les seves noves llars, potser pensaves que mai t'havia de tocar a tu… però, la sort estava de la teva part quan van aparèixer la Lorena i el Carlos. I és que la teva família, t'estimava a tu amb tots els pros i els contres… gairebé sense veure't, gairebé sense poder acostar-se, si no fos jugant amb la ploma, que tant t'agradava. Ells et van triar a tu i això va ser meravellós. Brilla i estima'ls molt des d'allà dalt… nosaltres et recordarem sempre. Vas ser i sempre seràs màgic i entranyable ✨ Gràcies a Lorena @lorecarrillomakeup i Carlos per estimar-lo tant i per donar-li una família per fi?. Gràcies a @anilla_bcn pel text tan preciós??.

Periscopio, el nostre estimat Peris, vas creuar l'arc de Sant Martí de forma inesperada? Les voluntàries i voluntaris sempre sentim una unió molt especial amb cadascun dels peludets que cuidem i tu no n'eres l'excepció. Fa menys d'una setmana, parlàvem sobre com eres de bonic, amb el teu pelatge atigrat castís. Peris, eres un ésser de llum, tan bo, com qui no fa per no molestar mentre anaves donant lliçons de noblesa. Et vas fer molt nostre tan ràpid, com passa amb els éssers que despunten diferent. Aquests coquets tan teus, ens els guardem amb clau al cor per sempre. Que d'hora t'han trucat al cel, sembla que cada vegada més es confirma, que el que és bo sol ser breu, però també intens. I així és la petjada que tu ens has deixat a tots nosaltres. Tant de bo que tots els animals del món fossin eterns i tant de bo que tu, ara que has arribat al final del teu viatge a la Terra, puguis viure per sempre a un lloc on només sentis amor. On puguis córrer i jugar amb tots els gatets que van creuar abans que tu i que puguis asseure't per sempre al costat de Yoppy, com solies fer i descansar per fi, en pau. Peris, allà on vagis, guarda't sempre un trosset de nosaltres amb tu. Volem fer una menció especial a l'Eva, per ser la que t'ha acompanyat a creuar l'arc de Sant Martí i ha evitat que passessis, cosa que no haguessis merescut. Bon viatge, amic♥️

Mirada d'àngel, cor valent i un miol que eclipsava d'una forma més que especial .. vas anar conquistant cor per cor .. Entranyable, "jefazo", el millor company i el més llest .. vas saber triar sempre el lloc privilegiat per dormir .. i com no te l'anàvem a donar a tu .. Envoltat sempre de la teva família felina: Juanola, Lauren, Peris .. tan fidels, com volent aprendre de tu i les teves batalles de vida .. No arribo a descriure les bones estones, que bonic que va ser conèixe't i poder cuidar-te .. El nostre trosset de cel, amb el seu vellutat color blanc i gris .. avui ens has deixat .. No som dignes d'éssers tan bondadosos i incondicionals com tu .. ens queda molt per aprendre .. Que la teva ànima sigui eternament feliç .. T'estimarem sempre Yoppy