Bé, jo soc l’Àngel.
Em van adoptar a l’octubre i … Encara que vaig estar molt content (soc molt afectuós / embafador); l’entrada a la meva nova casa no va ser fàcil.
A la meva nova llar estava la Taca, una gata adoptada al juliol, ella era “la princesa”, tot era, i és seu, vivíem separats per una porta i cada nit em tancaven “a la meva” habitació. Això va durar dues setmanes, fins que la Marta, la nostra “adoptant”, va decidir trucar a una “terapeuta” de gats.
De seguida va veure que la Taca em tenia por i molta gelosia, per això era tan “dura” amb mi, ens va donar una ampolleta amb Flors de Bach, que preníem cada 4 hores amb una culleradeta de llet (ens agradava molt). Així que en 4-5 dies ens van obrir les portes i vam començar a … Conèixer-nos, la Taca es mostrava distant, però almenys ja no m’atacava.
A poc a poc ens hem “tolerat”, fins i tot a vegades ens perseguim per jugar, ja ens hem fet amics! Ara soc jo qui dorm al llit de la Marta!
Avui no tinc fotos a mà, però prometo enviar-vos.
Petons de l’Àngel … I de la Taca, també