Ara us explicaré també la meva vida amb un altre dels adoptats a casa (som 3), així com l’arribada del Maru va ser un regal l’arribada del Connor ha resultat ser una mica més complicada.
Sempre vol mimos, si estic sobre “les cames” de la Marta, ell es col·loca encara que sigui sobre meu, total perquè vol “més mimos“, si anem a dinar, ell vol ser el primer, si anem al seu llit, ell vol estar al coixí … i així un “no parar”.
De vegades ens enganxa, sobretot al Maru, ell vol protagonisme total.
No ens hem barallat mai, però quan de vegades el miro, es posa panxa amunt i no para de queixar-se i jo ni li he tocat … En fi, un mimat!, com tots, però ell més!