Hola! Sóc el Subti!
Tota la meva vida he estat un gat "de colònia", el que es coneix com a "gat del carrer". A la meva colònia jo estava molt bé, em cuidaven i estimaven molt, però per coses del destí i la mala sort, un dia em vaig posar malalt i amb mal de boca. Vaig començar a fer moltes baves, menjava menys i amb més dificultat, i com a conseqüència em vaig anar aprimant i debilitant-me. o vaig posar fàcil que aconseguissin agafar-me per ajudar-me, però aquesta gent de l'Associació he de dir que són molt obstinats i no van deixar d'intentar-ho fins a aconseguir-ho.
Un cop em va veure el veterinari, es va sorprendre que pogués seguir menjant, per poc que fos: Tenia una estomatitis que provocava que tingués tota la boca completament nafrada, i les lesions s'estenien fins a la gola. A conseqüència, tenia l'esòfag tancat gairebé del tot, de manera que es dificultava l'entrada de l'aliment. Era un dels casos més extrems que havien vist mai, i sincerament, no sabien si anava a tirar endavant.
Però com soc un gatet molt lluitador, vaig posar tot el que estava a les meves urpes per millorar, i a poc a poc, amb el tractament i les cures adequades, vaig anar millorant. Com a part del tractament, van haver de retirar-me totes les dents, ja que em provocaven i empitjoraven la infecció. Des que era a la colònia, també tenia un ullet que em plorava molt. Després de diverses proves i tractaments, van descobrir que tenia el conducte lacrimal obstruït. L'única solució és una operació molt complicada. Com a mi el problema de l'ull no em dona cap molèstia, només és una pega estètica, al meu cas concret és millor no operar.
Tot això ve a conseqüència d'haver passat un virus bastant comú en gats, que es diu Calicivirus. A mi m'ha deixat aquestes seqüeles, però no us heu de preocupar, perquè jo faig vida normal!
Ara ja estic preparat per anar-me'n a una casa. Soc un gat molt bo, m'encanta que em raspallin i em gratin la barbeta, però si no et conec, em costa demostrar l'afectuós que soc. Créixer al carrer té aquestes conseqüències ... Però si tu tens paciència, jo et demostraré que val la pena l'esforç i l'espera. Crec que em quedaré a viure a la meva casa d'acollida.
