COMUNICAT DE L’ASSOCIACIÓ BARCELONA GAT I GOS SOBRE ELS FETS OCORREGUTS DESPRÉS DE LA MORT DE LA SWAANTJE SCHNARRE I EL SACRIFICI DE 14 DElS SEUS GATS PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA:

Els fets comencen divendres passat 1 de maig, arran d’una trucada rebuda per la nostra companya Magda Giol. La urgència és que un gat ha caigut per un balcó, i els veïns ens informen que el gat s’ha tirat per desesperació davant la falta d’aliment i aigua. Sembla que ha caigut d’un habitatge on dies enrere va morir una senyora, es van retirar uns quants gats, però altres 4 van quedar atrapats, “oblidats” pel servei de recollida d’animals Help Guau de l’Ajuntament de Barcelona.

Sense més demora, acudeixen els companys de Barcelona Gat i Gos al lloc dels fets. El gat accidentat ha mort a l’acte, però efectivament es corrobora que a l’interior de l’habitatge queden un nombre indeterminat d’animals. És en aquest moment que ens vam assabentar que la senyora morta és la Swaantje Schnarre, una coneguda companya de moviment proteccionista felí, i presidenta de la ja dissolta associació Gats Urbans. La nostra companya va morir abans del dia 15 d’abril, però fins al dia 21 d’abril no es va descobrir. El dia 23 d’abril es van treure 19 gats de l’habitatge, l’endemà es van treure 2 gats més. Els altres 4 gats (o més) van quedar “oblidats” des de llavors.

En aquest moment, la Magda Giol truca per telèfon a la responsable de Benestar Animal de l’Ajuntament de Barcelona, ​​Anna Ortonoves. La primera opció de la Sra Ortonoves és esperar al dilluns 4 de maig a actuar. Li expressem la nostra disconformitat, la nostra inquietud per la quantitat de dies que porten els gats sense aliment i aigua, i no sense molt insistir, accedeixen a enviar de nou l’equip de recollida d’animals.

En arribar l’equip de recollida d’animals ens trobem amb la sorpresa que el seu mètode d’actuació és utilitzar llaços per caçar als gats. Els preguntem si no disposen de gàbies trampa per rescatar els gats de forma humana, incruenta i eficaç, i ens diuen que no. Oferim cedir 3 gàbies nostres per poder rescatar els gats.

Al no disposar de claus de l’habitatge, ens trobem amb el problema que l’única manera d’accedir a l’habitatge és pel balcó (l’habitatge està en un 4t pis, un 6è real), al que accedeixen els bombers despenjant-se per la façana . Expliquem als bombers com manejar les gàbies trampa, i ells les col·loquen a l’interior de l’habitatge.

L’endemà, dissabte dia 2 de maig, al matí, una companya va a CAAC fent de portaveu de 3 protectores alemanyes. Ofereix informació important sobre els gats rescatats, i vol saber el seu estat de salut, ja que són gats (alguns d’ells) que estan reservats per viatjar adoptats a Alemanya. Al CAAC, la veterinària de guàrdia, Sandra Forner, es nega a atendre-la. L’encarregat del CAAC en aquest moment, Óscar, tampoc l’atén directament, sinó que fa servir un treballador d’intermediari, tot i estar davant, a menys de 2 metres, escoltant les explicacions. Tot i la falta d’informació oficial, sabem ja que dels 21 gats que han entrat, 10 ja han estat sacrificats.

El dissabte 2 de maig a la tarda, tornen els bombers a despenjar-se per la façana, i recuperen les 3 gàbies. A cada gàbia ha entrat un gat, adult, amb bon aspecte tot i haver passat diversos dies gairebé sense aigua o menjar. Es mostren actius, espantats, però animats. En el moment de recuperar les gàbies, apareix el servei de recollida d’animals de l’Ajuntament, i ens informa que es va a portar als 3 gats al CAAC. Els voluntaris de Barcelona Gat i Gos allà presents en el rescat els hi vam comentar la nostra disconformitat, ens volem portar nosaltres els gats, per por que acabin també sacrificats. Cridem de nou a la responsable de benestar Animal de l’Ajuntament, i ens diu que “tenim prohibidíssim emportar-nos els gats”. Li comuniquem que veiem que els gats estan sans, li demanem que no els matin, perquè seguim en la nostra obstinació de fer-nos càrrec.

Dilluns, se’ns prohibeix seguir en el cas, ens obliguen a “oblidar-nos”. No podem oblidar-nos, de nou insistim en la nostra intenció de fer-nos càrrec de tots els gats rescatats a la casa de Swaantje, especialment dels 3 últims gats que van ser rescatats gràcies a la nostra insistència i al nostre material. Així ho fem saber al regidor, Jordi Martí.

Se’ns convoca a una reunió d’urgència el dimarts dia 5 de maig, on vam acudir diversos membres de la Junta de BGG. Allà se’ns diu que l’Associació Gats Urbans, creada per Swaantje, es farà càrrec dels gats. Mostrem els nostres dubtes, ja que fa mesos que vam saber de la dissolució d’aquesta associació, ja que la mateixa Swaantje ens va informar de la seva dissolució. Ens diuen que s’ha tornat a crear.

A l’hora de preguntar per l’estat actual dels gats, els números no quadren: falten gats, ens diuen que van caure 2 per la balconada quan sabem segur que va ser només 1, ens posen excuses com que els treballadors del servei de recollida menteixen en els números, etc. Al preguntar el perquè del sacrifici, ens ensenyen fotos de la casa de la morta, en una mostra total de manca de respecte per la nostra companya. Davant els nostres dubtes en general, ens diuen que confiem en ells. Tot i que no confiem, la reunió s’acaba, ja que a l’Sra. Ortonoves ha de marxar, no sense abans dir “però ja està tot aclarit, no?” Li diem que no està aclarit, però la reunió s’acaba.

Divendres dia 8 de maig, té lloc una altra reunió, aquesta vegada de la Plataforma Gatera. Aquí es comença a parlar de més gats sacrificats. Concretament ens assabentem que els 3 gats que tant hem demanat i que vam ajudar a rescatar, han estat sacrificats.

Dissabte 9 de maig, representants de BGG al costat d’altres representants d’altres entitats proteccionistes, pertanyents a la Plataforma Gatera, ens personem al CAAC per veure in situ l’estat dels gats, i que se’ns informi realment de quants gats van ser rescatats , i quants ja han estat matats. Els números són esgarrifosos: 25 gats en total, 1 va arribar mort (el que va caure de la balconada), 8 són al CAAC, 2 estan adoptats i 14 han estat sacrificats. Entre aquests 14 estan dels 3 que vam ajudar a rescatar. Després de molt indagar, ens assabentem que dels 14, hi havia 3 que van ser eutanasiats per raons humanitàries, els altres 11 van ser sacrificats “per falta de sortida” …
Creiem que perquè un animal “no tingui sortida” no fa que mereixi morir en cap cas, no és justificació. Però en aquest cas concret, tenien sortida: Nosaltres érem la seva sortida.

D’aquests fets podem afirmar que l’Ajuntament de Barcelona que tant s’omple la boca dient ser amiga dels animals, i que tant presumeix de ser pionera a Sacrifici Zero, ha preferit matar gats sans abans que lliurar-los a una coneguda associació protectora de la ciutat.

Barcelona Gat i Gos ha estat utilitzada de manera roïna, se’ns ha fet servir com la mà dreta del botxí. Barcelona Gat i Gos no ajuda a rescatar animals perquè després se’ls mati. Ens queda el mal regust de boca de veure’ns utilitzats, que hem col·laborat en l’assassinat de 3 gats sans. I això és una cosa que no podem tolerar.

No presumeix l’Ajuntament de Barcelona de tenir Sacrifici zero? No presumeix l’Ajuntament de Barcelona de ser amiga dels animals? Fins a on podem comptar i demostrar, l’Ajuntament de Barcelona sacrifica gats desemparats.
No volem acabar aquest comunicat sense donar les gràcies als Bombers i Guàrdia Urbana, per la seva gran professionalitat i sensibilitat. En el cas dels Bombers, volem agrair que es jugaran la vida literalment, i lamentem haver d’informar-los que van arriscar la seva vida perquè després els gats fossin injustament sacrificats.

Ara el Sr. Jordi Martí com a màxim responsable, ha d’actuar en conseqüència. O si decideix no actuar, demostrarà que aquesta praxi ja li sembla digna i haurà d’assumir les conseqüències.