Benvolguts gatigoseros,
No anem a anomenar un per un els més de mil gats que han passat pel nostre “refugi”, la nostra infermeria o la nostra vetbulancia, encara que els més veterans dels nostres voluntaris us podrien parlar de cada un d’ells, ja que quan se’ls coneix és impossible oblidar-los. Tampoc anem a anomenar els gairebé 400 que atenem diàriament a les nostres colònies, que també tenim gravats a foc als nostres cors, ja que tots ells són Gat i Gos.
Avui només anem a parlar d’un gat, el Bastet, perquè algú ha volgut utilitzar-lo per a una guerra personal i la nostra obligació és defensar-lo. El Bastet no és un gat habitual de les nostres colònies, encara que se li alimentava igual per viure a prop d’una d’elles, on volia reubicar-lo cuidador d’aquesta.
I així, per aquest motiu, van començar les exigències, les males formes (tot per escrit i per whatsapp, el que fa bastant senzill demostrar-ho) i el total i absolut menyspreu a la feina de voluntaris que es passen fins a 10 hores rescatant gats que, d’altra manera, estarien condemnats a morir o, en alguns casos, a perdre ulls o extremitats. Com sabeu, s’han rescatat 25 gatets i mares lactants en 2 setmanes, a contrarellotge perquè els petits són extremadament fràgils i pocs minuts poden ser la diferència entre la vida i la mort. 25 vides salvades gràcies a un treball increïble realitzat pels nostres voluntaris i, però, menyspreat fins a dir prou pel senyor que avui ens acusa de desentendre’ns dels gats.
La gàbia especial sol·licitada per aquest senyor per capturar el Bastet va trigar a arribar alguns dies, ja que estava sent usada i lamentablement els nostres mitjans són molt limitats. Malgrat això, hi havia la disponibilitat d’altres gàbies trampa que hauria pogut utilitzar si hagués volgut realment ajudar al bell Bastet, quan el seu ullet tant ens preocupava a tots, però es va negar a acceptar-les. Una altra exigència més.
La gàbia va arribar quan va quedar lliure i el Bastet va ser portat a la clínica veterinària Bitxos, on a causa de la seva ferocitat va caldre sedar-lo per poder fer un diagnòstic. Se sospitava d’un possible glaucoma, per la qual cosa ens va recomanar fer una revisió per un especialista. També se’ns va informar que, si no es deixava medicar, poc es podria fer en cas de tenir algun problema a l’ull.
El Bastet és un gat molt ferotge, impossible de medicar per mans inexpertes (els veterinaris necessiten sedar-lo per a una simple revisió) i que es nega a menjar quan es veu tancat.
Seguidament li portem al IVO per revisar el seu ullet, i se’ns va dir que tenia una visió perfecta, que aquesta ferida de l’ull feia anys que estava cicatritzada i que no tenia sentit seguir privant de llibertat al pobre Bastet, que s’estava deixant morir de fam a un box per ser privat de llibertat. El diagnòstic de glaucoma quedava descartat i tots vam aplaudir la notícia. Respecte a la seva boqueta, si bé és cert que amb una mica de medicació podria haver millorat, ni el mateix senyor que avui ens acusa d’abandonar un gat va ser capaç de donar-li menjar mentre va estar en un box, a càrrec seu, a la nostra colònia . Poc es podia doncs fer.
Així que vam intentar introduir al Bastet a la nostra colònia, alliberant-lo després d’uns dies d’adaptació a un box, amb l’esperança que es quedés amb nosaltres. Però el Bastet és un gat lliure, i els gats lliures no entenen de menjadores, ni de zones controlades, ni d’ajuntaments i normatives. Els gats lliures senten la terra que habiten com a seva i n’hi va haver prou amb unes hores perquè el Bastet tornés al lloc on ha viscut tota la vida. Lliure. Bell. En pau.
Mentre tot això succeïa i ens centràvem en el nostre treball diari d’alimentació, cures, rescats, atenció al part, etc. el senyor que avui ens acusa de desentendre’ns d’un gat va seguir insultant i menyspreant en grups de whatsapp a la resta de voluntaris d’aquesta associació, arribant a exigir que se li donés la meitat d’un dels donatius de llaunes rebuts, perquè sí. Llaunes que van ser donades, precisament, per als nostres gats malalts acollits que han de prendre medicació diàriament i dels que segons aquest senyor ens desatendem. La realitat és que no estava disposat a preocupar-se ni a parlar d’aquests altres gats malalts ni de res que no fos la seva excel·lent tasca. I per aquesta raó, va ser “convidat” a marxar per sempre de Barcelona Gat i Gos, on no caben els individualismes, ja que som un equip que treballa únicament per als gats, sense cap necessitat d’aplaudiment per part de ningú.
L’excel·lent senyor que no només ens insulta en públic i en privat, sinó que ens acusa de desentendre’ns d’un gat malalt, a nosaltres que acabem d’operar a vida o mort a una gata de gairebé 20 anys perquè ens neguem a perdre-la, a nosaltres que donem a menjar amb cullera a gats que es neguen a menjar perquè nosaltres ens neguem a perdre’ls a ells, a nosaltres que passem hores sota la calor infernal d’una fàbrica perquè escoltem un miol dins d’una màquina i ens neguem que es perdi per sempre. Aquest senyor que ara ens acusa de desentendre’ns d’un gat, que ja feia setmanes que anunciava en les seves xarxes la seva tornada a una altra important protectora de Barcelona. Aquest senyor, la tasca havia estat tan excel·lent, que només es va indignar per la falta de reconeixement cap a la seva persona mentre insultava el treball dels altres. No va ser pel Bastet, ni el patiment pels gats que deixava a la seva sort a la colònia de la qual es feia càrrec, només exigia el reconeixement a la seva excel·lent tasca. Quin ego és doncs el que es va desentendre dels gats? Nosaltres portem al Bastet a les seves revisions, i encara que sigui horrible dir això en públic, ho direm perquè no tenim res a amagar: Les dues visites per determinar que el Bastet estava bé del seu ullet ens van costar 120 €, que pagaríem mil vegades més si així ajudéssim a qualsevol dels nostres gats. Preguntem de nou, llavors, Qui va abandonar al Bastet a la seva sort?
Com ja hem avançat, tot està per escrit en un grup de WhatsApp, això sembla un passin i vegin, però nosaltres no hem muntat aquest circ. No és el nostre estil, però ens hem vist obligats a escriure aquest text que signem els voluntaris de Barcelona Gat i Gos, ja que ens neguem a que s’utilitzi a un gat innocent per cap mena d’espectacle ni per al benefici o la rentada d’imatge de cap persona. Evidentment, ja s’han emprès accions legals, de manera que haurà de demostrar tot això davant un jutge, i donar explicacions de les llargues cadenes de missatges de WhatsApp de les que us parlem. En un jutjat, no a Facebook, ni a Instagram. Per la nostra part, el circ acaba de tancar les portes i us seguirem informant, com sempre, de les accions de la nostra associació.
A tots aquells que vulguin formar part del nostre voluntariat, ajudar-nos amb captures, amb rescats, amb medicacions, amb transports … Us direm que teniu les portes de “casa” nostra obertes de bat a bat. Sempre ens calen mans i serà un plaer per a tots nosaltres poder compartir aquest dur, però preciós treball amb tot aquell que vulgui formar part de la nostra petita família.
Per finalitzar volem agrair la confiança que dipositen en les nostres mans totes aquestes ànimes bones que ajuden als gats en la distància i aprecien el valor del nostre treball i a la, en majúscules, SENYORA, Magda Giol per ser la nostra inspiració i per dedicar del tot el seu temps, els seus diners i la seva vida a aquesta associació i a tots els gats que en depenen per sobreviure. Gràcies, Magda.
Cordialment,
Barcelona Gat i Gos
