Zapeeeeee! Això va ser el que cridava en aquesta foto que em va fer el nostre cuidador quan em va treure del transportí de tornada a casa. La veritat és que he trobat a faltar al meu germà Zape i a la resta de la colònia, encara que a la infermeria m’estaven tractant molt bé.

Vull aprofitar aquesta publicació (que més que un comiat és un fins aviat) per donar-li les gràcies a totes les infermeres i infermers macos que m’han estat curant aquests dies a la infermeria de Barcelona Gat i Gos (perdoneu si us heu emportat alguna esgarrapada, de vegades ens espantem … És l’herència que ens deixa el carrer).