Bona tarda!
Vaig estar 4 dies en observació a l’hospital. Van ser alguns més dels que es van pensar en principi que anava a necessitar, ja que els vaig donar algun ensurt de propina: unes pulsacions aquí i allà fora de lloc, que després van resultar no tenir importància.
Estant a l’hospital, vaig descobrir per primera vegada el que és viure amb calma. Per primera vegada a la meva ja llarga vida, vaig descobrir que és poder dormir a pota solta, sabent que no hi ha perills aguaitant a cada cantonada. I aquesta sensació em va agradar ¡i tant que em va agradar!
Les infermeres i els metges em donaven molts mimos (de tant en tant també em punxaven i feien altres coses que no m’agradaven, però bé … Era pel meu bé, els perdonaré). Fins i tot va venir la meva cuidadora a veure’m! Jo, quina alegria, això és vida! En aquest moment vaig descobrir la bona vida de veritat, i va ser quan vaig decidir que anava a deixar la vida de gata feral. Ha arribat el moment de la meva jubilació!
Vaig rebre l’alta, vaig anar a la protectora, i a tot humà que veia li demanava que no em tornés a la meva anterior llar, em portava bé, em deixava agafar en braços, em deixava fer tot el que volguessin fer, a veure si així ho entenien. Com són persones bastant espavilades, ho van entendre, i aquí estic, de moment al meu box de recuperació, però ja assaborint les mels de la vida de gat domèstic.

Demà ens veiem de nou.