Bona tarda,
Soc la Gordi, soc gata, soc tricolor i soc dona. Potser et preguntes quants anys tinc, i no t’ho sabré contestar. Vosaltres, els humans, teniu calendaris. Nosaltres, els gats, tenim el temps. Només sé que als meus moments de jocs i entremaliadures van quedar enrere fa moltes estacions. 13 voltes del sol? 14? Qui ho sap? I què més donarà.
Aquests anys els he passat envoltada de perills, sobrevivint gràcies a la meva cuidadora i gràcies a aquesta astúcia que només els gats ferals més ancians posseïm. El carrer no és fàcil, aconseguir viure al carrer no és per a qualsevol, arribar a ancià al carrer és cosa de pocs privilegiats.
No us ho negaré, a la meva edat, ja no estic per a més bajanades: vull un retir feliç i còmode, amb un sofà, llaunetes suculentes i moltes carícies.
No quiero pasar más calor abrasador en el sol del mediodía de verano, ni más inviernos helados. Prefiero ver la lluvia otoñal tras una ventana, bien sequita a resguardo en mi hogar. Y que cuando llegue la primavera, y las horas de sol se alarguen, que esas horas de sol me cojan sesteando en el poyete de mi ventana preferida de mi nueva casa.
Tranquilos, que he venido aquí como otros compañeros a contaros mi historia, así que no me iré sin antes haberos explicado como llegué a Barcelona Gat i Gos. Espero que disfrutéis tanto de oírla, como yo de contarla.
Nos vemos mañana.
