El Fígaro és un preciós gatet de 9 anys que vivia amb una senyora. Portava amb ella des de cadell, ella el va criar i ell a canvi li donava tot el seu afecte i fidelitat, com només saben fer els animals.
Van passar els anys, i la senyora va començar a tenir problemes psicològics. Va consultar amb un psicòleg, i aquest li va aconsellar a la senyora desfer-se del gat, per si era ell el causant dels seus problemes psicològics. Aquesta és la versió de la història que ens va arribar a nosaltres, mai sabrem si això va ser realment així, potser només va ser l’excusa i el psicòleg mai va arribar a nomenar o culpar al Fígaro de res.

La senyora va agafar el pobre Fígaro i el va portar al veterinari a sacrificar. Per sort la veterinària es va negar a matar-lo en diverses ocasions i a la fi va contactar amb nosaltres. Així és com el Fígaro va passar a formar part de la nostra família felina.
El Fígaro té una malformació a les potes posteriors, que li fa caminar de manera estranya, però no l’impedeix fer vida normal. La veterinària que ens va cridar demanant auxili pel Fígaro ens va comentar que és una malformació de naixement. Nosaltres ho hem dut a altres veterinaris especialistes en traumatologia i ens han comentat que no té ni solució ni importància.
Al Fígaro li encanta que li pentinin el seu llarg i sedós pèl. Ara està en acollida juntament amb el seu amic Ra, descobrint per fi el que és ser estimat. La seva casa d’acollida ens comenta que els segueix per tota la casa, segurament tindrà por de perdre’ls de vista i que aquest somni s’esfumi.

El Ra era l’amic fidel, inseparable company d’un senyor gran. Quan el Ra ja pentinava cabells blancs, amb 13 anys, el seu estimat company humà va morir. Amb ell, es va ensorrar tot el que Ra havia conegut fins al moment.
Així i tot, el Ra va tenir sort i va ser acollit per una veïna del seu company humà. Eren feliços junts, però la mala sort va cridar de nou a la seva porta i la seva companya va haver de deixar la casa de tots dos per problemes econòmics, no podia seguir pagant. Maleïda crisi …
La rescatadora del Ra es va veure obligada a anar a viure a un pis compartit, on no hi havia lloc per a gats ancians. Ens va cridar demanant asil pel Ra i així va ser com va passar a estar sota les nostres cures.
El Ra comparteix acollida amb el seu amic Fígaro, a qui va conèixer a la nostra protectora i del qual s’ha fet molt amic. Té un seriós problema d’obesitat, que ja està sent vigilat pels seus nous cuidadors. Ens diuen d’ell que és molt tranquil, molt gandul, relaxat, extremadament afectuós … Com a bon gat sènior!