Fa uns dies ens vam acomiadar de tu, Baguira. Ens acomiadem de la teva manera tan especial de saludar-nos quan entràvem a la teva habitació. Dels teus miaus tan característics. Dels teus bufons incansables i les teves mossegades als turmells. Ens acomiadem del teu cabell negre atzabeja i els teus ullets brillants i cecs. Que bonic és, que malgrat no veure el món, sapiguessis donar amor a totes les persones que van cuidar de tu durant la teva vida. I és que amb tu es demostra que allò important és invisible als ulls. Ens vam quedar amb la sensació d’haver pogut brindar-te el més semblant a una llar aquest darrer any al refugi. I t’admirem per haver estat capaç de viure tota la vida al carrer i arribar a la vellesa amb tant d’amor que donar. Ens acomiadem de tu, amiguet Bagui, tristos però amb esperança que allà on vas no passaràs fred i podràs tornar a veure el món des del cel. Ara vius eternament bonic, bon viatge✨. Gràcies als voluntaris que han cuidat d’ell en la seva estada a Barcelona Gat i Gos i gràcies en especial a l’Eloi, l’Álvaro i en Jorge per haver-ne cuidat durant els anys anteriors, alimentant-lo i vigilant que no li passés res. Heu estat els seus àngels de la guarda i segur que ara ell us torna el favor🖤.