Sóc un noi de carrer, extravertit, simpàtic i una mica pocavergonya. Vinc d’una colònia controlada, on vivia molt bé fins que em van sortir unes clapes molt lletges a la pell i els meus cuidadors, que m’estimen molt, van avisar Barcelona Gat i Gos perquè em portessin al veterinari. Va resultar ser una al·lèrgia força baralla que requeria tractament. I aquí sóc, al refugi. No m’ha traumatitzat per res perdre la meva llibertat, de fet, estic sempre alegre corretejant per l’habitació i seguint les voluntàries que ens donen llauna… dues vegades al dia! Això és un luxe, jo sóc molt coixí i arraso amb tot. Crec que ja ha arribat el moment de viure a una llar. Em vols conèixer?