Hola! Sóc el Subti!
Tota la meva vida he estat un gat “de colònia”, el que es coneix com a “gat del carrer”. A la meva colònia jo estava molt bé, em cuidaven i estimaven molt, però per coses del destí i la mala sort, un dia em vaig posar malalt i amb mal de boca. Vaig començar a fer moltes baves, menjava menys i amb més dificultat, i com a conseqüència em vaig anar aprimant i debilitant-me. o vaig posar fàcil que aconseguissin agafar-me per ajudar-me, però aquesta gent de l’Associació he de dir que són molt obstinats i no van deixar d’intentar-ho fins a aconseguir-ho.
Un cop em va veure el veterinari, es va sorprendre que pogués seguir menjant, per poc que fos: Tenia una estomatitis que provocava que tingués tota la boca completament nafrada, i les lesions s’estenien fins a la gola. A conseqüència, tenia l’esòfag tancat gairebé del tot, de manera que es dificultava l’entrada de l’aliment. Era un dels casos més extrems que havien vist mai, i sincerament, no sabien si anava a tirar endavant.
Però com soc un gatet molt lluitador, vaig posar tot el que estava a les meves urpes per millorar, i a poc a poc, amb el tractament i les cures adequades, vaig anar millorant. Com a part del tractament, van haver de retirar-me totes les dents, ja que em provocaven i empitjoraven la infecció. Des que era a la colònia, també tenia un ullet que em plorava molt. Després de diverses proves i tractaments, van descobrir que tenia el conducte lacrimal obstruït. L’única solució és una operació molt complicada. Com a mi el problema de l’ull no em dona cap molèstia, només és una pega estètica, al meu cas concret és millor no operar.
Tot això ve a conseqüència d’haver passat un virus bastant comú en gats, que es diu Calicivirus. A mi m’ha deixat aquestes seqüeles, però no us heu de preocupar, perquè jo faig vida normal!
Ara ja estic preparat per anar-me’n a una casa. Soc un gat molt bo, m’encanta que em raspallin i em gratin la barbeta, però si no et conec, em costa demostrar l’afectuós que soc. Créixer al carrer té aquestes conseqüències … Però si tu tens paciència, jo et demostraré que val la pena l’esforç i l’espera. Crec que em quedaré a viure a la meva casa d’acollida.