Sóc un iaio esquerp i bufador. Les voluntàries que em van rescatar s’han adonat que sóc un calçasses, que bufa molt i després no fa res. Elles em van cuidar molt i em van arreglar la mandíbula trencada. Vaig viure al refugi uns anys i ara visc en una de les colònies controlades de l’associació on puc ser realment feliç i em poden controlar i donar la medicació. Mai no m’hauria imaginat una jubilació així. Si vols que no em falti la meva llauneta diària pots apadrinar-me i aportar el teu granet de sorra a la meva felicitat.