Cada mort d’un dels nostres petits ens obre una bretxa incurable al cor. Però hi ha alguns petits que són massa especials, dels que mai ens imaginem que ens haurem d’acomiadar. Una d’elles, ets tu, la nostra estimada Berta.

Cap de nosaltres ens imaginem la protectora sense tu. És impossible, és com si sempre haguessis estat aquí, i sempre anaves a estar. I potser tu també ho notaves una mica així. Eres una de les nostres gates emblemàtiques per excel·lència, i crec que estaves una mica orgullosa de ser-ho. Eres feliç amb nosaltres, eres de les gates més dolces que mai hem conegut, però quan venien adoptants, t’amagaves. Sempre semblaves voler passar desapercebuda entre els adoptants, com si diguessis “que adoptin a un altre, jo aquí ja soc feliç”.

Aquests dies, el nostre sol particular s’ha començat a apagar. Hem lluitat molt al teu costat, però de vegades la natura és massa cruel (per no dir altres coses més fortes). Aquest cap de setmana et vam haver d’hospitalitzar. Mentre no hi eres, comentàvem entre nosaltres, amb un somriure trist i l’esperança per estendard, el que et trobàvem a faltar, lo buida que estava l’habitació sense tu, i les ganes que teníem de tornar-te a tenir amb nosaltres.

Avui, la mort s’avorria i ens ha obligat a jugar un joc cruel. Avui la mort t’ha escollit, havent-hi tanta maldat en el món, ha decidit dur-se a un dels éssers més bons i dolços. Avui no hi ha consol suficient per a ningú que t’hagi conegut. Fins a sempre, petit àngel, vola entre les estrelles, descansa entre les faldes dels àngels.

Mai t’oblidarem.