No tot podien ser bones notícies aquest any que recentment vam estrenar. Hem de lamentar la defunció de qui va ser un dels nostres gats més emblemàtics: El nostre sempre estimat Julián.

En Julián va ser rescatat fa molts anys ja, i va passar a viure acollit amb nosaltres. Va tenir la mala sort de donar positiu a immunodeficiència. Mai un tret definit com a “positiu” va portar tantes connotacions negatives a qui el posseeix, és de sobres conegut lo difícil que és donar un gat positiu en immunodeficiència en adopció. La majoria de gent descarta adoptar gats meravellosos, només per portar l’etiqueta de positiu a la seva cartilla de salut.

Avui volem remarcar molt, més que mai, aquesta “majoria”, ja que el Julián va tenir la gran sort de conèixer la Mónica, que el va acabar adoptant a ell i a l’Erika (també positiva a Immunodeficiència). La Mónica va saber veure totes les virtuts d’aquest gran gat, i de la seva amiga inseparable, va saber veure més enllà que fossin positius a una malaltia, ella va saber veure tots els trets positius de veritat del Julián i la seva amiga Erika. Els va adoptar, els hi va donar durant anys una llar plena d’amor, cures, atencions, els hi va donar el que ells no s’havien atrevit ni tan sols a somiar que existia. El Julián ha viscut a un autèntic Edèn durant uns anys, i aquesta setmana ha partit a pujar als núvols.

Ens deixes desconsolats a tots els que t’hem conegut, a la teva amiga Erika, a la Mónica, la millor cuidadora que mai vas poder tenir i la qual volem agrair que t’obrís les portes de casa seva, tota la seva cura, el seu afecte, estarem per sempre agraïts que us adoptés a la Eri i a tu.

Des d’aquí, et diem adeu, petit amic. Ens veiem a l’altre costat de l’Arc de Sant Martí.