Hola col·legues,Soc el Fanegas, em presento perquè avui m’han donat un espai molt més gran per parlar i probablement molts no coneixeu les meves aventures a instagram.
Jo pertanyo a la colònia d’El Rastro, on em cuiden els de Barcelona Gat i Gos (especialment la tía de la bici, Puc saludar? Hola tronca! Et veig aviat, porta llaunes!), Però, aquest estiu m’he pres unes vacances a la colònia del Parc, de les quals ja us aniré parlant perquè jo, per als que no em coneixeu, parlo molt, però avui no soc aquí per això.Avui escric aquest text perquè durant la meva estada a El Parc, els voluntaris de Barcelona Gat i Gos (Paco, Miguel i Jose, concretament) van muntar un superespai protegit a l’aire lliure anomenat “Gatio” que em va cridar molt l’atenció.Ja se sap que els gats som molt curiosos, així que l’hi vaig explicar a la Reina, la Vampi i a altres col·legues del Parc i vam anar a buscar a la majordoma i a l’anciana sàvia per preguntar d’on havia sortit aquest gatio i per a què servia i, asseguts al seu voltant, escoltem aquesta bonica i alhora difícil història.Aquest gatio és un regal, un donatiu en nom d’una persona molt especial a la qual els voluntaris han d’apreciar moltíssim, perquè els emociona tant parlar d’ella que m’han demanat que sigui jo qui us expliqui la seva història. Suposo que al no haver-la conegut personalment sembla menys dur fer-ho, però la veritat és que ho és igualment.
Parlem d’aquesta preciosa dona.
El seu nom era Marina, i era una amant dels animals. Parlar en passat de persones boniques que tenen cura de nosaltres em dol molt, però així és, l’octubre de l’any passat la Marina va creuar l’arc de Sant Martí i, pel que ens ha explicat l’anciana sàvia, va deixar després de si a una gran família felina i canina i al Jose, el seu marit, que mai podran oblidar-la.El Jose, per cert, va ser qui va fer aquest important donatiu en memòria de la seva adorada dona i els voluntaris de Barcelona Gat i Gos també li aprecien moltíssim, saben que estimava a la Marina i als seus animals amb tot el seu cor i volen que ell sàpiga que sempre tindrà les portes i els cors de Barcelona Gat i Gos oberts de bat a bat.Segons ens explica la mestressa de claus, la Marina era una persona molt compromesa amb el benestar dels gats de carrer, especialment a Martorell, on treballava s una gran empresa del sector de l’automòbil. La seva última gata rescatada va ser la Midori, que gràcies a la feina de la Marina avui gaudeix al costat de la Carolina, el Xabi i el Patxi d’una vida molt feliç, però van ser molts els gats rescatats per ella, alimentats per ella, cuidats per ella. Segur que, des de l’arc de Sant Martí, li encantaria que la seva empresa es prengués tan seriosament la cura i rescat dels gats com ho va fer ella.
D’entre tots els seus gats rescatats, he de fer un esment especial als 5 que van acabar vivint una vida molt feliç al costat dels 6 gossets de la Marina i el Jose. A alguns us sonaran els seus noms: Ells són l’Oreo, el Bombón, el Cafè, l’Anís i la Rayo. A excepció de la guapissima Rayo, a la que veieu a la següent fotografia, tots han trobat una nova llar, però mai oblidaran a la que va ser rescatista i primera mare humana. No seria meravellós que la bona de Rayo tingués també una segona oportunitat?Després de perdre a Marina, com deia, el seu marit Jose va fer el donatiu del gatio, un gest més d’amor veritable pels animals i, especialment per nosaltres, els gats de carrer, que li estarem eternament agraïts per la seva tasca, la seva dedicació, el seu amor i la seva bondat. S’ha encarregat una placa commemorativa que s’instal·larà al Gatio, perquè durant generacions de gats tots els que vulguin seure a escoltar històries, coneguin la de la Marina.Aquest gatio servirà per facilitar la tasca de les reubicacions, una de les més dures a les quals s’ha d’enfrontar l’associació, però que la mestressa de claus us explicarà en primera persona un altre dia.Avui només podíem parlar d’ella, de la Marina, a qui tants gats devem tant. Sempre estaràs amb nosaltres, gràcies Marina.
