Herois. Gràcies a ells, aquest món és un lloc millor. Si els trobes, dóna’ls les gràcies. Però no els busquis amb capa ni amb superpoders. Els trobaràs recollint un animal abandonat o ajudant a un ésser humà a tenir una vida millor.Quan pensem en herois sempre vénen a la nostra ment superherois com l’Spiderman, el Superman, els 4 Fantàstics, la Catwoman, el Capità Amèrica, etc. Però hi ha centenars de persones anònimes que, sense pretendre-ho, cada dia treballen per ser-ho. No solen aparèixer als mitjans de comunicació, ni a pel·lícules, ni són citats com a referents, però ells fan d’aquest món un lloc millor.El seu treball en menys visible i sorollós que el dels dolents, les accions fan tant de soroll com a dany causen. Però sense aquests petits herois d’estar per casa, sense la seva callada tasca, estaríem sumits a la pitjor de les plagues, la indiferència.Són aquestes dones i homes que alimenten els gats de carrer, que es deixen el seu sou i el seu temps en cuidar els desfavorits, d’una espècie diferent, sí, però igual de maltractats que molts humans i, potser, més oblidats.Persones que acullen a casa seva aquells animals que la majoria no adoptaria, malalts, ancians o amb alguna minusvalidesa, sabent l’esforç emocional que comporta i acceptant com a company.Gent capaç d’aturar el trànsit per aconseguir baixar a un gat d’un arbre, passar-se hores per rescatar un animal i fins i tot ajudar a un gos, a què s’acaba de conèixer, a passar la línia entre la vida i la mort, ajudar-lo que aquest trànsit ho faci en pau i acompanyat.
Aquest país és ple d’aquests petits mags que converteixen el difícil en possible, d’herois solidaris. Molts d’ells no es mouen dins el món de les protectores o animalista, però el seu sentit de la responsabilitat els porta a perdre unes vacances pagades per tenir cura de la seva companya de quatre potes. Prefereixen compartir, potser, els últims dies de l’animal a un viatge amb amics. Perquè es tracta d’això, de ser conseqüent amb la responsabilitat que hem adquirit amb un altre, sigui aquest de l’espècie que sigui.
A ningú li obliguen a compartir el seu dia a dia amb un animal. Adoptar és una cosa fantàstic, poder compartir la vida amb un animal després de ser abandonat i veure el seu canvi és potser una de les millors experiències que pots tenir, però és una cosa voluntària i això ho fa encara més meravellós i valuós.Vivim a una societat on mirar a una altra banda davant els abusos contra animals sol ser habitual (cada vegada menys per sort) i que quan algú es nega a fer-ho se li sol intentar reconduir pel “bon camí” amb frases com “no et compliquis la vida”. Una societat que fuig de la responsabilitat i que considera que ajudar a un altre és complicar-se la vida, està malalta. Per sort, la cura està a les nostres mans, és un camí llarg, però cada dia es va construint amb gent com la Raquel, la Julia, la Pilar, la Clara … Que són exemple per a molts de nosaltres.
No podem fer que a tothom li agradin els animals, però podem fer que almenys no els siguin indiferents i que el seu sofriment no els sigui aliè.
Miri vostè al seu voltant, segur que a prop seu n’hi ha un. Si els troba, no li diré que els abraci, per pudor, però sí que els doni les gràcies perquè sense ells el món en què vostè i jo vivim no tindria sentit.
Ladrando a la Luna
