El Félix vivia amb el seu company humà, un senyor gran, i era un gat molt estimat i mimat. Lamentablement el senyor va morir, i els seus nebots, sense cap respecte cap al mort ni cap a l’animal a qui havia estimat tant, van llençar al gat al carrer. Per a un gat casolà, aquest és un escenari pitjor que la mort, un lloc hostil on es veuen terroritzats per mil perills i no es poden defensar. Al cap d’uns dies el Félix va ser atropellat, el trist destí de molts gats abandonats. Va quedar malferit, però ell va tenir sort: una noia el va trobar, es va apiadar d’ell i el va portar al veterinari. Tenia la mandíbula trencada i el paladar partit.
El van operar i va aconseguir sobreviure gràcies a aquest veterinari, que el va tenir en acollida a la seva clínica mentre li alimentava amb una sonda. Fins i tot, en els pitjors moments, abans i després de l’operació, el Félix s’estirava i li demanava mimos. És un gat molt bo, encara que traumatitzat pel que ha viscut. Fa poc, el Félix es va haver de separar del seu estimat amic veterinari perquè al lloc on va passar l’accident els gats de la seva edat i amb aquest historial no aconsegueixen ser adoptats mai. Ha arribat a Barcelona amb l’esperança de trobar una llar on començar una nova vida en pau i deixar enrere el seu passat. Estem convençuts que ho aconseguirà.