Després de 3 setmanes, la Buchita ja està gairebé integrada a la família.

La gata que hi havia a casa al principi estava rondinaire, però al cap d’uns dies ja la va deixar en pau i ara es mor de ganes de jugar amb ella.

M’ha sorprès perquè a la protectora semblava més tímida. Encara té una mica de por, però ha avançat rapidíssim, li encanten les carícies, juga molt, i és una xerraire, no para!

Estic supercontenta d’haver-la adoptat, és una gata guapíssima (té un pel brillant brillant) i és molt bona i afectuosa.