Bon dia, ahir vaig allargar la meva migdiada i se’m va passar escriure el capítol de la meva vida, és el que té ser un esperit lliure … Que no acatem normes. Avui us vaig a revelar el meu nom complet. Soc Madafarkarniggerbitch. El meu nom és tan llarg, i en un argot tan digne de ser del Bronx, que no existeix traducció exacta. Però ve a deixar clara una cosa: soc xungo, un tipus dur de barriada, un supervivent de la zona més xunga de la ciutat. Sí, aquest soc jo, tio. Si et passes un pèl, t’avío, nen! No feu cas als voluntaris de Barcelona Gat i Gos, que els ha donat la neura d’anar dient per aquí que des que visc en captivitat, m’he estovat. Que va! Jo segueixo sent el tipus dur de sempre, només que és de ben nascuts ser agraïts, i jo soc molt ben nascut, així que unes poques carícies per poder menjar més llauna, mai estan de més. És el tribut que m’han de donar 2 cops al dia, mínim. I que no se’ls oblidi! Que jo soc el tipus més dur i més xungo, d’un barri que faria semblar un recés de pau al mateix Bronx. Demà us explico més, si em ve de gust, que els tipus així no som de seguir les normes.