Fa al voltant de dos mesos que vam adoptar al Galia, actualment es diu Selene.
La vam portar a casa on ja teníem un gatet, l’Artemis, de la mateixa edat que la Selene, i quan la va veure es va enamorar, cosa que no esperàvem a l’ésser encara tan jove. El resultat va ser que en dos dies vam el haver de castrar, a causa de la gran bellesa de la Selene.
Serà una anècdota a recordar tant per a nosaltres com per als del centre d’adopció, als quals vam haver de trucar només dues hores després d’adoptar-la.

Al principi ens tenia molt de respecte i només jugava amb l’Artemis, però amb treball, afecte, dedicació i paciència hem aconseguit que se senti com a casa, còmoda, tranquil·la i estimada.
Encara li costa respondre al seu nom i no sempre es deixa agafar i acariciar, però quan està dormint al nostre llit és la gata més mansa que existeix. L’acariciem i ronroneja, es rebolca, ens mostra la panxa i ens demana més mimos amb les potes.
I, no podem oblidar, els molts moments que ella i l’Artemis juguen junts, sobretot quan intentem dormir, quan comencen a córrer per tot el pis, per sobre del sofà, per sota el llit o per sobre de nosaltres. S’estimen molt i creiem que ja no sabrien estar separats.