Bones!

Soc l’Uli, el meu amic Taes ja em va presentar l’altre dia, i això m’ha fet vèncer la meva timidesa i decidir-me a escriure la meva història.

Com tantes altres històries dels meus companys, la meva història comença per la meva captura d’una colònia on vivia en llibertat. Aquesta vegada no els molestàvem especialment els gats a la gent que estava al voltant de la meva colònia. D’on vinc, “ens suportaven”, com a norma general. Però hi ha una excepció en aquesta norma: els gats positius a immunodeficiència o a leucèmia. Quan em van capturar, em van testar i vaig donar positiu a la primera malaltia, la immuno. Aquest simple test i el seu resultat positiu van donar un tomb al meu futur: o em treien d’allà, o em sacrificaven. Ells van dir que m’adormirien, així sona menys greu, però que no us enganyin: quan només dorms de veritat, somies amb el futur, no t’ho arrabassen com pretenien fer-me a mi. Així que com ha passat amb altres companys que ja us han explicat, la veu d’alarma va arribar als companys de Barcelona Gat i Gos, i ells em van rescatar. Des de llavors, aquí estic.

Demà us explicaré més de mi. Us hi espero!