Barcelona Gat i Gos

Maruna és una gateta preciosa que ha de tenir entre 10-12 anys i que tota la seva vida ha viscut en una colònia, sempre ha estat una gateta força sociable, però en els darrers anys s'ha tornat molt afectuosa i sembla que estigui demanant una jubilació digna on tingui la protecció i la calor d'una llar i moltes llaunes bones només per a ella, que li encanten. Maruna és una gata que estaria millor sola però que podria tolerar un altre gat i acceptar-ho amb el temps, sempre que es faci una correcta adaptació. Té moments en què pot estar molt de temps als teus braços, però també la vida fora li han ensenyat que la distància és seguretat i assenya altres moments en què vol estar tranquil·la com qualsevol gat. En general és una gata tranquil·la a la qual et guanyes amb una bona llauna i després et donarà les gràcies amb un ronc.

Sóc un noi de carrer, extravertit, simpàtic i una mica pocavergonya. Vinc d'una colònia controlada, on vivia molt bé fins que em van sortir unes clapes molt lletges a la pell i els meus cuidadors, que m'estimen molt, van avisar Barcelona Gat i Gos perquè em portessin al veterinari. Va resultar ser una al·lèrgia força baralla que requeria tractament. I aquí sóc, al refugi. No m'ha traumatitzat per res perdre la meva llibertat, de fet, estic sempre alegre corretejant per l'habitació i seguint les voluntàries que ens donen llauna... dues vegades al dia! Això és un luxe, jo sóc molt coixí i arraso amb tot. Crec que ja ha arribat el moment de viure a una llar. Em vols conèixer?

Hola, sóc el Lee i aquesta és la meva història: Vivia feliç als voltants d'una empresa amb la meva amiga Rodi on tenia molts amics que cada dia em donaven menjar. Un dia, la Rodi, va morir i poc després jo em vaig posar molt malalt. Els/les voluntaris/es de Barcelona Gat i Gos van haver de treure'm de la colònia per donar-me tractament veterinari i al final em van enuclejar un dels ullets. Encara que em van tornar a la colònia, poc després el meu altre ullet també es va posar malalt i m'ho van haver de treure. Ara estic completament cec i per evitar que pateixi acidents, m'he quedat a viure al refugi on no em manca de res. Menjar, raspallats, una habitació pròpia i fins i tot he descobert que m'agraden els mimos! Si és que al final, resultarà que els humans no estan tan malament… Com que el meu cas és una mica especial i els voluntaris necessiten ajuda per poder pagar les meves cures, espero que algú vulgui ser la meva fada madrina i m'apadrini (encara que si m'adoptessin ja seria increïble!) Vols donar-me un cop de poteta?

El meu nom és Phillipe i soc un gatet molt maco i afectuós. Visc a una colònia on soc feliç juntament amb els meus amics. Resulta que un dia em van veure una mica malament i em van diagnosticar calcivirus, una malaltia que afecta les meves vies respiratòries i per a la qual necessito revisió i mediació constant. El millor d'això, és que aquests dies em porten al refugi on em donen mimos i llauna tot el temps!! Igual soc feliç en la meva colònia així que sempre torno. El problema és que tot això implica moltes despeses i la protectora necessita la vostra ajuda ... T'agradaria apadrinar-me?

Diuen que els miracles existeixen. Nosaltres no creiem en ells, en el que sí que creiem és en persones extraordinàries que aconsegueixen que passin coses que creiem impossibles. I res no ens fa més feliços que anunciar-vos una adopció miraculosa. El Mel i la Senda, dos dels nostres gats sènior amb patologies complicades, han trobat una llar on se'ls estimarà i se'ls cuidarà, i als que recolzarem en el que necessitin. El Mel va arribar al refugi per problemes de salut i no podia continuar vivint a la seva colònia, encara que allà li cuidés algú molt especial... Un cop al refugi el vam ubicar a una sala on rebia totes les cures del món i on estava solet, per tenir més tranquil·litat. Però un dia va arribar la Senda, perquè la seva casa d'acollida es va haver de mudar i ella també necessitava un lloc tranquil on viure. I a aquesta sala, vam descobrir que el Mel i la Senda eren la parella perfecta. La Senda va poder treure el seu costat més eixerit, ja que Mel era més tranquil que el gat amb qui ella havia conviscut. Dormen junts, i es complementen a la perfecció. Al refugi se'ls coneix com "La Parelleta". Els seus adoptants són una parella meravellosa que cuidaven de la colònia del Mel, i allà va néixer el vincle, l'han vist créixer. Quan la parella rebia notícies del Mel li deien: "Mel, espera que puguem tenir temps i vindràs a casa amb la teva amiga." I aquell anhelat dia ha arribat. Per fi tindran una llar calenta i meravellosa on els cuidaran amb tot l'amor del món. Nosaltres només podem donar les GRÀCIES des de l'emoció. I volem compartir amb vosaltres aquesta notícia plena d'esperança i d'amor. I de nou, gràcies Conchita i Josep per fer-los aquest regal meravellós.

Aquí vivim 14 felins i ens han construït una terrassa amb molt de sol la qual cosa per a nosaltres és un hotel de 5 estrelles o el paradís dels gats, segons comenten les visites que hem rebut. Aquí vivim el Rocky, la Fiona, el Dalí, el Pinotxo, el Vaquilla, el Bowie, la Maya, el Paganini, la Platona, el Draky, la Vampi, la Clementina, l'Oliver i el Nemo. Vivim feliços després d'un passat difícil de carrer, ara després del sopar, ens estirem a el sol gaudint d'un bonic paisatge amb la sort de viure en un espai tranquil i atesos per voluntaris de Barcelona Gat i Gos. Als voltants de la nostra caseta hi ha 4 baguls en què viuen altres gats una miqueta més salvatges. Ells han decidit formar les seves mini colònies, segons el seu caràcter i afinitats cosa que comprenem perquè els gats som complicats. A les 3 mini colònies viuen: el Chinito, el Rubio, el Tigre, el Caramelo, la Linda, el Carboncito, el Monito, el Zorro, el Gordete, la Pola, la Blanquita i moltes panteretes. Ens expliquen els nostres companys gatunos que a l'hora de les llaunetes aquestes panteretes s'ho passen pipa confonent als seus cuidadors per tenir doble ració 😉