Hola a tots!
El meu nom és Marta i a la tardor de 2017 em vaig deixar adoptar per un gat adult.
El Connor és un gat de 12 anys que vivia lliure a una colònia gestionada per Barcelona Gat i Gos, associació amb la qual col·laboro. Un dia, el Connor va ser portat d’urgència al veterinari, perquè mostrava un estat deplorable, bavejava i no menjava. Tenia una greu infecció a la boca que va obligar a intervenir-li per extirpar-li totes les dents.
Després d’això, va ser refugiat per l’associació, ja que tot i que al seu hàbitat es mostrava esquerp amb els humans, amb els voluntaris de BCN Gat i Gos es va mostrar molt afectuós i mimós.
La tardor de 2017 vaig decidir acollir-lo a casa meva, ja que a l’hivern sempre estava refredat, tenia els cabells malament, estava molt prim i necessitava medicació.
A casa vivia en una habitació acomodada per a ell (tinc 2 gats més) i, encara que la porta romania oberta, quan jo estava no sortia mai i no es movia de “seu racó”, el que va durar gairebé 6 mesos.
Així que vaig comentar als meus companys d’adopcions que necessitava una adopció a poder ser com a “gat únic”, pensant que la seva por a sortir era pels meus gats.
Al cap de dos dies d’aquest comunicat, el Connor va entrar al menjador, va mirar al seu voltant, em va mirar a mi com si hagués descobert què “gran” és el món i des d’aquest dia va començar a sortir a poc a poc. Va ser llavors quan em vaig decidir i el vaig adoptar, perquè no hagués de viure una altra adaptació tan llarga.
D’això fa gairebé dos anys i ara és el Rei de la casa, ha engreixat (com podeu apreciar a la foto final), està curat, és afectuós i s’ha apoderat de tot, especialment del meu cor. És un gat afectuós i feliç que només vol estar a la meva falda.
Ha estat la meva millor decisió, així que jo recomano als que em llegiu que us deixeu adoptar per un gat adult, no us en penedireu.
