Ansu, abans el nostre Cesc.. cor bondadós.. tímid conqueridor.. la nostra pantereta més elegant… Avui ens toca acomiadar-nos de tu? Vas ser un cas d’aquells que solen anomenar de miracle… d’aquells pels quals val la pena creure en l’ésser humà. Feia anys que eres al refugi, i eres dels que es deixava veure poc…amb distància i darrere el vidre, podíem observar com n’eres de tendre amb els teus companys i la preciositat en què t’estaves convertint. Vas veure a molts marxar a les seves noves llars, potser pensaves que mai t’havia de tocar a tu… però, la sort estava de la teva part quan van aparèixer la Lorena i el Carlos. I és que la teva família, t’estimava a tu amb tots els pros i els contres… gairebé sense veure’t, gairebé sense poder acostar-se, si no fos jugant amb la ploma, que tant t’agradava. Ells et van triar a tu i això va ser meravellós. Brilla i estima’ls molt des d’allà dalt… nosaltres et recordarem sempre. Vas ser i sempre seràs màgic i entranyable ✨ Gràcies a Lorena @lorecarrillomakeup i Carlos per estimar-lo tant i per donar-li una família per fi?. Gràcies a @anilla_bcn pel text tan preciós??.